El català al Senat?

Fa unes setmanes vam rebre amb bons ulls la notícia que el català es podia utilitzar al Senat. En contradicció amb aquesta informació, però, hi havia les declaracions d’Alicia Sánchez Camacho, fetes durant una entrevista a Els Matins, que asseguraven que “el català ja es parlava al Senat”. Aquesta afirmació segurament va portar algunes persones a preguntar-se: com pot ser que ella hi hagi parlat català i no ho hagin pogut fer altres polítics catalans?

Bé, doncs, diguem les coses pel seu nom: des del 2005 fins al 2010, es podia parlar català només en les reunions sobre l’estat de les autonomies que convocava la Comissió General de les Comunitats Autònomes en la sala de plens del Senat; i a partir del 2011, gràcies a la nova reforma del Reglament del Senat, s’ha ampliat l’ús del català en els debats de les mocions que tenen lloc en el Ple del Senat, en la primera intervenció del president de la cambra davant el Ple, així com en les presentacions d’escrits a la Cambra de Registre i al Senat.

No obstant això, segons el Reglament vigent del Senat, els senadors han de continuar utilitzant el castellà en tots aquells debats del Ple de la cambra que no tractin de les mocions, en les preguntes adreçades als membres del govern, en les interpel·lacions, en els debats de les iniciatives legislatives, en les sessions de control del govern i en un llarg etcètera.

Així doncs, el que la Sra. Camacho volia amb les seves paraules era que els oients percebessin una falsa realitat, com si l’ús del català estigués plenament normalitzat a la cambra.

Igualment, cal interpretar bé els titulars de premsa que anunciaven que el “català havia arribat al Senat” o que el “català irrompia al Senat amb normalitat”, ja que aquesta reforma només representa un pas més cap a la regularització del català en els òrgans legislatius nacionals.

· Entrevista de Josep Cuní amb Alicia Sánchez Camacho a Els Matins

· Reforma del Reglament del Senat (2005)

· Reforma del Reglament del Senat (2010)