L’ús del català en l’Administració de justícia ha estat i és un tema polèmic. Les sentències emeses en català només representen un ínfim 14%. Qui en té la culpa? No és fàcil d’assenyalar amb el dit un col·lectiu en concret, perquè hi participen molts agents diferents: des d’advocats, procuradors i notaris, passant pel sector judicial i administratiu, fins arribar a l’àmbit acadèmic. I perquè no dir-ho, un dels agents importants també és la societat.
El mes de març l’Associació de Juristes en Defensa de la Llengua Pròpia va engegar una campanya per promoure el català, que porta com a títol “NO CANVIEM DE LLENGUA. QUAN VAGIS AL JUTJAT, NO CANVIÏS DE LLENGUA”. Aquesta vegada, la campanya va dirigida a la societat, als mateixos ciutadans, amb la finalitat de potenciar la llengua catalana en el sector de la justícia i sensibilitzar-nos dels drets lingüístics de què gaudim, ja que som nosaltres els qui podem gaudir del nostre dret d’opció lingüística.
A partir d’ara, hem d’evitar caure en el tòpic de pensar que cal parlar castellà perquè el jutge ens entengui –quan el 99% dels funcionaris de l’Administració de justícia entenen el català– o perquè ens pot afavorir durant el procés judicial. Hem de fer ús d’aquells drets lingüístics pels quals tant hem lluitat i utilitzar el català en els jutjats.
Podeu consultar els vídeos de la campanya al web http://nocanviemdellengua.cat
desmuntem 
6/04/2011 at 5:00 pm
Em sembla una iniciativa magnífica la dels juristes pel català. El mateix haurien de fer els metges, per exemple. Com també haurien de fer els treballadors de les Administracions que fan atenció presencial al públic.
És a dir, que els funcionaris caldria que s’adrecessin en català als usuaris i no canviessin de llengua només que en casos molt especials.
Sé positivament, perquè hi he treballat i ho he comprovat, que la immensa majoria de persones de parla castellana ENTENEN el català.
Com que sempre hem estat tan “educats” que, a la que ells obrien la boca, nosaltres sempre els responiem en castelà, a hores d’ara tenen les orelles emmandrides, però, si no canviem de llengua, ens adonem, ells i nosaltres, que entenen perfectament el català.
Així doncs, la clau per a la pervivència de la nostra llengua la tenim nosaltres: PARLEM SEMPRE EN CATALÀ!!