La llàntia màgica

Vet aquí la nova llàntia màgica: el Codi de consum. Gràcies a aquesta nova llei els nostres drets com a consumidors no només queden garantits, sinó que també són ampliats, actualitzats i millorats. I entre aquestes millores hi ha, no cal dir, la possibilitat que es respectin els nostres drets com a catalanoparlants.

Les meravelles del nou codi han estat difoses a bastament. Un dels llocs des d’on s’han donat a conèixer les virtuts del codi ha estat el Convit, el 2n Congrés de Serveis Lingüístics de Territoris de Parla Catalana, que ha tingut lloc a Reus els passats 24 i 25 de març.

Però la realitat és tossuda. Els mateixos congressistes -hi érem presents uns quants membres de Desmuntem- que vam escoltar les lloances sobre el Codi de consum estàvem allotjats en un hotel que incomplia uns quants codis i unes quantes lleis, ja que la major part de la retolació era només en castellà, i vam esmorzar i sopar en bars i restaurants que incomplien els mateixos codis i les mateixes lleis.

I aquests congressistes sabem, com sap tothom i és profecia, que l’Agència Catalana del Consum no actua mai d’ofici contra aquests incompliments encara que els detecti i apareguin als informes de les inspeccions; tan sols actua si hi ha una denúncia d’un ciutadà al darrere. I també sabem que les Oficines del Consum estan col·lapsades, mancades de personal, i no poden exercir plenament les seves funcions.

Com sempre, la llengua no ha de ser motiu de conflicte ni d’excés de feina. I això s’aconsegueix aturant expedients i lluint codis que queden molt bé però rere els quals només hi ha el buit. Un buit que no és capaç d’il·luminar ni la més màgica de les llànties.