Monthly Archives: Abril 2011

Desmuntem busca logotip

Amb aquesta entrada no volem denunciar cap tòpic ni cap mentida. Volem mostar obertament unes propostes de logotips que ens han fet arribar a fi que el col·lectiu Desmuntem pugui comptar amb una imatge que sigui fàcilment identificable. Amb la intenció que tothom hi pugui dir la seva us pengem a continuar tres propostes que han elaborat desinteressadament la Núria Casanova (1 i 2) i la Carme Guri (3 i 3 bis).

Necessitem que ens doneu un cop de mà. A partir d’ara mateix, doncs, esperem els vostres comentaris per ajudar-nos a triar el logotip.

Moltes gràcies per endavant!

Anuncis

No canviem de llengua

L’ús del català en l’Administració de justícia ha estat i és un tema polèmic. Les sentències emeses en català només representen un ínfim 14%. Qui en té la culpa? No és fàcil d’assenyalar amb el dit un col·lectiu en concret, perquè hi participen molts agents diferents: des d’advocats, procuradors i notaris, passant pel sector judicial i administratiu, fins arribar a l’àmbit acadèmic. I perquè no dir-ho, un dels agents importants també és la societat.

El mes de març l’Associació de Juristes en Defensa de la Llengua Pròpia va engegar una campanya per promoure el català, que porta com a títol “NO CANVIEM DE LLENGUA. QUAN VAGIS AL JUTJAT, NO CANVIÏS DE LLENGUA”. Aquesta vegada, la campanya va dirigida a la societat, als mateixos ciutadans, amb la finalitat de potenciar la llengua catalana en el sector de la justícia i sensibilitzar-nos dels drets lingüístics de què gaudim, ja que som nosaltres els qui podem gaudir del nostre dret d’opció lingüística.

A partir d’ara, hem d’evitar caure en el tòpic de pensar que cal parlar castellà perquè el jutge ens entengui –quan el 99% dels funcionaris de l’Administració de justícia entenen el català– o perquè ens pot afavorir durant el procés judicial. Hem de fer ús d’aquells drets lingüístics pels quals tant hem lluitat i utilitzar el català en els jutjats.

Podeu consultar els vídeos de la campanya al web http://nocanviemdellengua.cat


La llàntia màgica

Vet aquí la nova llàntia màgica: el Codi de consum. Gràcies a aquesta nova llei els nostres drets com a consumidors no només queden garantits, sinó que també són ampliats, actualitzats i millorats. I entre aquestes millores hi ha, no cal dir, la possibilitat que es respectin els nostres drets com a catalanoparlants.

Les meravelles del nou codi han estat difoses a bastament. Un dels llocs des d’on s’han donat a conèixer les virtuts del codi ha estat el Convit, el 2n Congrés de Serveis Lingüístics de Territoris de Parla Catalana, que ha tingut lloc a Reus els passats 24 i 25 de març.

Però la realitat és tossuda. Els mateixos congressistes -hi érem presents uns quants membres de Desmuntem- que vam escoltar les lloances sobre el Codi de consum estàvem allotjats en un hotel que incomplia uns quants codis i unes quantes lleis, ja que la major part de la retolació era només en castellà, i vam esmorzar i sopar en bars i restaurants que incomplien els mateixos codis i les mateixes lleis.

I aquests congressistes sabem, com sap tothom i és profecia, que l’Agència Catalana del Consum no actua mai d’ofici contra aquests incompliments encara que els detecti i apareguin als informes de les inspeccions; tan sols actua si hi ha una denúncia d’un ciutadà al darrere. I també sabem que les Oficines del Consum estan col·lapsades, mancades de personal, i no poden exercir plenament les seves funcions.

Com sempre, la llengua no ha de ser motiu de conflicte ni d’excés de feina. I això s’aconsegueix aturant expedients i lluint codis que queden molt bé però rere els quals només hi ha el buit. Un buit que no és capaç d’il·luminar ni la més màgica de les llànties.