La realitat i la veritat són dos conceptes bàsics sobre els quals s’ha de fonamentar qualsevol llei, ordre o decret. D’acord, aquesta afirmació és una obvietat sense precedents. Però també és una obvietat dir que de vegades les lleis queden desafasades i cal posar-les al dia. El problema sorgeix quan una determinada normativa s’aplica sense tenir en compte la realitat i -encara pitjor- sense que calgui atenir-se a la veritat.
Un exemple clàssic i ben habitual d’aquesta anomalia, encara que n’hi ha molts d’altres, fa referència al certificat que acredita un coneixement de nivell mitjà de llengua catalana en els processos de selecció de personal a les administracions públiques: un noi que opti a un lloc de treball determinat amb aquest certificat sota el braç té convalidat per decret el nivell C de català, tot i que amb prou feines sàpiga dir uns mots en aquesta llengua.
Per què passa això? I per què passa repetidament? La resposta també és òbvia: o la llei està mal feta o els qui l’apliquen no duen a terme les comprovacions necessàries abans d’expedir un certificat d’equivalència. El que és evident és que avui a Catalunya hi ha un munt de persones joves amb un determinat nivell de llengua catalana convalidat sense que el seu domini de la llengua, sobretot pel que fa a les competències orals, es correspongui en absolut amb el que poden acreditar amb un paper oficial.
Tots sabem que el que s’aprèn es desaprèn si no es fa un mínim de reciclatge al llarg de la vida. Però en aquest cas la situació és una altra: es tracta que hi ha persones que poden acreditar uns coneixements que mai no han provat. Això deu passar amb la llengua catalana i amb poques matèries més.
Davant d’aquest fet, convindria que el Govern revisés els decrets que regulen les equivalències pel que fa al coneixement de la llengua catalana i que les persones que expedeixen els certificats -sobretot als diferents centres educatius- exercissin la seva feina amb cura i cenyint-se al que estableixen les disposicions legals.
O no cal que perdem el temps amb tanta legislació inútil.
desmuntem 
21/02/2011 at 6:49 pm
I com és que una persona catalana necessita el nivell C? Jo no el tinc encara que m’he educat fins a estudis universitaris en català, sóc catalana, però tot i així em demanen el paperet. I per què no necessito un nivell C de castellà? O un anglès el first certificate britànic? Em sembla del tot absurd i un despropòsit.
22/02/2011 at 9:43 pm
Com qualsevol certificat, serveix per acreditar un determinat nivell, en aquest cas de coneixement de la llengua pròpia. D’entrada, sembla que el fet de tenir una nacionalitat o altra no implica necessàriament una bona competència lingüística. D’altra banda, no és requisit indispensable per accedir a qualsevol lloc de treball. El que pretén posar en evidència aquest article no és l’exigència o no, sinó l’equivalència.
Pel que fa a quina llengua, si català o castellà, entenc que és un debat estèril.
3/07/2011 at 1:09 am
No és cap desproposit he tingut alumnes que ara mateix gaudeixen del seu títol de l’ESO i que són catalans/nes de naixement que són incapaços/ces de dir una frase sencera en català.(perqué no les gusta añaden ellos) Perquè mai ningú asecundària els hi ha obligats a expresar-se en català(ni tan sols el xava).
11/03/2011 at 8:13 am
Sra. Absurditats, mira-t’ho al revés. Creus que una persona que treballi a l’Administració pública pot permetre’s no conèixer el català? Ja et responc jo: no. Creus que a Catalunya hi ha en general un nivell de coneixement del català equiparable al que es té de castellà a Burgos? No. Saps alguna altra manera de saber si una persona té competència en una llengua que no sigui demanant-li que ho certifiqui? Jo no. Tu sí?
13/03/2011 at 12:25 pm
Hauríeu de mirar el desastre que s’ha aprovat a les balears amb el nivells de català, els han rebaixat encara més i han fet la feina del PP, els partits nacionalistes!
El millor de tot és que callen i no diuen res, i tot per una persona LD (lliure designació, és a dir, que es podia destituir) amb el vistiplau de la directora general de Política Lingüística que no en té ni idea.
Que contents que deuen estar els peperos, ja els ho hem servit en palangana, d’aquí a uns mesos el nivell exigit a l’admisnitració balear serà aquest B1 que s’han tret de la mànega els cervellets del PSM. Ai, Beat Ramon Llull, donau-me paciència!