Volem un futur per a la llengua

“La situació és difícil, però fa trenta anys que no volem afrontar-la des de l’arrel, i simplement hi posem pedaços.”

“Aquesta llengua no pot ni vol sentir-se ni un minut més inferior a cap altra.”

Discurs de Joan Solà al Parlament de Catalunya l’1 de juliol de 2009

 

Han passat més de trenta anys des de la restauració i recuperació de les institucions democràtiques del país. En aquest temps, s’han aprovat dos estatuts d’autonomia, una llei de normalització lingüística i una altra llei de política lingüística, a més de moltes altres disposicions encaminades a normalitzar l’ús de la llengua catalana. Sembla que la repressió franquista i els seus efectes sobre la nostra llengua haurien de quedar molt lluny. Però no és així; ben al contrari, avui dia a Catalunya encara és més fàcil viure en castellà que no pas en català.

Aquesta constatació no és gens gratuïta. Per una banda, s’ha imposat un bilingüisme d’una sola direcció: els catalanoparlants són bilingües i solen canviar de llengua i passar-se al castellà quan s’adrecen a un no catalanoparlant; en canvi, els qui tenen el castellà com a primera llengua solen mantenir-se monolingües. Aquest bilingüisme comporta que el català tingui poca presència al carrer i en molts àmbits públics, especialment –però no únicament– en les zones urbanes i més poblades del país.

Per una altra banda, els diferents governs que ha tingut Catalunya al llarg d’aquests anys han estat incapaços d’aplicar i fer complir les lleis que ha aprovat el Parlament encaminades a normalitzar la llengua catalana, ja sigui per manca de voluntat política, per excés de prudència a fi de no aixecar polèmiques, per manca de convenciment o per desídia. Així mateix, les administracions locals sovint tampoc no han destacat per fer complir aquestes lleis en els apartats que són competència seva, ni han aplicat els reglaments d’ús de la llengua catalana en els casos en què en disposaven. Uns reglaments que van ser aprovats gairebé sempre per unanimitat i que ara han estat denunciats per determinats partits polítics sense cap fonament i amb l’única voluntat d’obtenir un rendiment electoral.

Cal afegir encara que en determinats sectors de la nostra societat, en especial el sector econòmic, s’incompleix sistemàticament la Llei de política lingüística sense que passi res. Per què les inspeccions de consum no denuncien d’ofici aquests incompliments? On han anat a parar les oficines de garanties lingüístiques?

Mentrestant, el català, la llengua pròpia de Catalunya –tal com va avalar en el seu moment el Tribunal Constitucional–, continua rebent greus atacs, cada cop més desacomplexats, dels qui volen minoritzar-lo. Ara, per acabar d’empitjorar la situació, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya s’afegeix a la tasca de barrar el pas a la normalització del català i desfer una part de la feina feta al llarg de tots aquests anys. Ho fa empès per uns partits polítics que no volen que el català arribi a estar mai en igualtat de condicions respecte del castellà a Catalunya mateix. Cal reaccionar amb fermesa davant d’aquests fets, davant d’aquesta actitud inacceptable dels estaments judicials i de certs partits i col·lectius de ciutadans que busquen dividir la societat catalana.

Els professionals de la llengua sabem com costa fer passos endavant i com n’és de fàcil recular en el difícil procés de la normalització lingüística del català. Fa anys que esmercem esforços per donar a conèixer la Llei de política lingüística; treballem perquè l’ús de la llengua s’estengui a tots els àmbits; treballem perquè els nouvinguts puguin aprendre-la i, per tant, tinguin les mateixes oportunitats que la resta de ciutadans de Catalunya en el si d’una societat catalana cohesionada.

Però sabem que no es pot apel·lar únicament a la bona fe i a la bona voluntat de les persones o d’una part de l’empresariat, tal com posa en evidència la situació marginal del català als cinemes o en certs establiments de restauració. Cal aplicar amb fermesa les lleis vigents, i el Govern i les administracions locals tenen la responsabilitat de fer-les complir.

Per tot plegat, considerem que ja és hora que els partits polítics, els agents socials i, en general, tots aquells qui saben en quina situació es troba la nostra llengua denunciïn sense pal·liatius els atacs que pateix la llengua catalana. A més, demanem el compromís de tots per continuar avançant en la recuperació de la llengua i exigim:

1.    Que el Govern i les administracions locals apliquin les lleis aprovades amb relació a l’ús de la llengua catalana i les facin complir sense complexos ni dilacions.

2.    Que, si cal, es doti el país de noves lleis que garanteixin la presència del català en els àmbits d’on encara es troba gairebé exclòs o hi és minoritari.

3.    Que es dotin econòmicament totes les actuacions necessàries –i que ja són inajornables– encaminades a redreçar la situació de la llengua catalana i es prevegi el finançament adequat per aplicar la Llei d’acollida, la Llei del cinema, les polítiques en l’àmbit del comerç, etc.

4.    Que es denunciïn obertament i amb tota contundència les mentides i falsedats que determinats col·lectius i partits polítics escampen sobre la situació del català i el castellà a Catalunya amb la sola voluntat de trencar la cohesió social i barrar el pas a la completa normalització de la llengua catalana.

Els professionals de la llengua que ens hem aplegat entorn del col·lectiu Desmuntem serem els primers a denunciar aquestes mentides i a exigir el compliment de les lleis. Perquè volem un futur per a la llengua.

Advertisements

8 responses to “Volem un futur per a la llengua

  • Giorgio

    Estic d’acord en tot el que dieu, que la situació és d’inferioritat. El que no crec és que la solució passi per fer lleis o per canviar la classe política, ni tan sols per denunciar els atacs. El principal problema que té el català som els mateixos catalans! És molt difícil viure plenament en català, sí, però quants en coneixeu que no canviïn al castellà quan l’interlocutor els hi parla?

    Siguem, i creguem-nos-ho! Si volem viure en català, fem-ho. Si a tal botiga no ens hi parlen, doncs a una altra. Si a un cinema no hi fan cinema en català, doncs a un altre, i si no baixem les pel·lícules de l’eMule i que vegin que no ens consideren part del seu mercat. Que no ens podem passar la vida criticant i esperant. El que ens cal és passar el problema al seu costat, que el tinguin ells el problema.

    Un dia no sé on llegia que si a un immigrant li canvies sistemàticament d’idioma, quan el consideraràs “de casa”? Si volem integrar-los, i que ells s’integrin a Catalunya, no hauríem de fer-ho en la nostra llengua?

    Tot i la crítica, aquí teniu el meu suport. Endavant!

  • Marc

    jo crec que aquesta iniciativa està molt bé, però sento dir-vos que en l’estat en el que vivim en 300 anys no ens han respectat ni ens han volgut entendre ni una mica, per tant no hi han moltes esperances o sigui que la única manera de que sobrevisqui el català i la cultura catalana passa per un estat propi en el qual defensi el català, no en l’estat que vivim ara, que el primer article de la constitució deixa ben clar que la patria indivisible de todos los españoles es españa, i això amb totes les conseqüències, també amb les culturals, la cultura oficial d’españa és la española o sigui el castellà altrament dit español, per tant per aquest camí ho teniu difícil, a ells no els convencereu ja que aquest rollo ja els hi va bé i a nosaltres ja sabem que és mentida, i per a que servirà que ens reconciliem amb ells? amb una mica de sort ens queda poc al seu cantó, el que em de fer és tenir una mica de dignitat com a poble i fer el pas endavant.

  • David

    Què passarà amb el nou codi de consum?

    http://www.consum.cat/qui_som/communicacio/codi-consum-catalunya/preguntes-codi/index.html#3

    Tindrem a partir del 23 de gener la Coca-Cola en català? i és clar, la resta de productes del mercat? qui farà complir la llei?

  • Boi

    Encara pot ser més greu, La Vanguardia editat i distribuit bàsicament a Catalunya és fa integrament en castella i la majoria dels seus subscriptors, compradors i professionals que hi treballen són catalans, per fens-ho mirar, tot plegat penós.

  • Maria

    Jo també parlo sempre en català, i curiosament mai no m’han girat l’esquena per això. No entenc les raons que porten a tants i tants catalans a canviar la seva llengua quan algú estranger o no se’ls adreça en castellà.
    Sí que em trobo i m’he trobat que primer se’m dirigeixin en castellà, però sempre, i ho repeteixo, sempre he mantingut el català, i aleshores fins i tot són ells qui han fet l’esforç (o no) de parlar en català.
    Per tant, cal que parlem en català en el present i potser hi haurà un futur millor.

  • A.Amat

    100% d’acord amb el que dius, Giorgio.

    Tot i així, no pots esperar el mateix compromís que tu i jo tenim amb la llengua de tots els catalanoparlants, i menys si les lleis no ens emparen.

    Si un catalanoparlant veu que als jutjats, a les escoles i als cinemes no es parla català, no es veurà en cor de promoure la llengua i , per exemple, tindrà por de respondre en català a algú que li pregunti en castellà, ja que tendirà a pensar que el català és una llengua folklòrica o d’ús íntim.

    El català juga en desavantatge, i per molta empenta que hi posem alguns, sense un marc legal protector no hi tenim res a fer. Ja sé que les paraules “prohibir” o “regular” sonen malament, però no crec que sigui tant senzill com ho pintes.

    Salut i independència desmontadors!!

  • Jaume C.

    Trobo que hi féu un enfocament massa principatí. Els problemes de la llengua catalana atanyen tota la nació i, sovint, fora del Principat, amb encara més dificultats.
    Però sia benvinguda la iniciativa.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: